El rol “docent” es desdibuixa
Vull llegir amb més calma i profunditat una entrevista a en Curtis Bonk sobre com les xarxes socials, les plataformes educatives, els recursos en línia i els dispositius mòbils poden fer que l’escola venci els obstacles que avui la porten a ser una entitat massa institucionalitzada on hi ha poc espai per a les preguntes, el desenvolupament de la creativitat i la col·laboració. Curtis Bonk pensa que no cal revolucionar

Sobre Google Chrome
He anat veient aquesta vinyeta cada vegada a més blocs i és que aquests de onecomics tenen un punt de genialitat. Ja al 2008 van veure allò que Google estava fent a MS: No sé si puc posar aquí directament la imatge o no (el lloc està en creative commons però només pots utilitzar informació si no representa més de

Sobre el argumento de “lo guardo en mi disco duro, si no siento que me falta algo”
Me salen los pensamientos en castellano, y es que acabo de volver del FICOD’09 (ya explicaré, de momento estoy creando un sitio con las palabras que salen a borbotones). El otro día fui a comprar un netbook como el que tengo para mi sobrino y ya no está, imposible conseguirlo en pricoinsa. Me dijeron que linux ha sido (casi) barrido del mapa y los discos duros sólidos han dado paso a los tradicionales, aunque sean más frágiles. Todo por la masificación: la masa quiere windows y discos duros con capacidades enoooooormes, para gu

Compareixença de Ferran Ruiz al Senat
La manca de temps m’obliga a citar molt i sintetitzar poc, però van passant els dies i la referència queda enrere, així que començo… El dia 28 d’octubre d’enguany, Ferran Ruiz va informar sobre els reptes de la societat del coneixement al Senat. Enllaç al document. I és que hi ha fragments que són bons destil·lats. … el propio sistema educativo conduce implacablemente a muchos alumnos a un callejón sin salida dada la imposibilidad que tienen de desempeñar ningún papel positivo en el seno de una institución que por ahora es estru

S’acosta el lector de “llibres” que em compraré
Per fi l’he vist? Bé, de moment és només una aproximació, però aviat arribarà… Els lectors de “llibres” digitals que han passat per les meves mans no m’agraden gens, em semblen ortopèdics, forçats. La meva idea de lector és que sigui enrotllable o plegable, que el pugui obrir amb la mida que m’interessi (com un diari quan es plega per llegir més còmodament al metro o es desplega sobre la taula per veure la notícia en panoràmic) i, a més, que sigui tàctil. I la idea no em ve d’ara, ja al 2003, quan a un curs de la UOC em van preguntar a una activitat què pensava que substituiria el llibre, la meva descripció va ser aquesta.