No
Jo no sabia que després me mataria sa teva mirada que plora i diu que no. Viure sense tu - Antònia Font Compartir

Carlos Taibo a l’OCCC
Interessantíssima conferència la d’aquesta vesprada a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Carlos Taibo, escriptor, editor i professor a la Universitat Autònoma de Madrid, ens ha parlat, en el marc del cicle de conferències organitzades per commemorar el vinté aniversari de la caiguda del mur de Berlín, del revifament dels nacionalismes a l’Europa central i oriental després de la caiguda de l’URSS. D’entre tot el que ha dit Taibo, que no ha sigut poc, em quede amb la seua defensa a ultrança del dret a l’autodeterminació dels pobles, sempre que aquest s’exercisca a través d’un referèndum democràtic. Cal perdre la po

Nàixer
Això, fes-ho per tu mateix. Perquè allà on regnen els fantasmes és benvingut també el filòsof. Perquè la gent gaudesca del seu art, del seu favor, a l’acte en crea una dotzena més. Si mai no t’erres, mai no arribaràs a entendre. Si tu vols nàixer, naix per tu mateix! Mefistòfil a l’Homuncle, versos 7842-7848 del Faust de Goethe. Compartir

George Steiner i la pluralitat
«Àdhuc un nen europeu s’inclina sota el pes del passat, com tantes vegades fa sota el pes de la motxilla escolar sobrecarregada. Caminant feixugament per la Rue Descartes, creuant el Ponte Vecchio o passant per davant de la casa de Rembrandt a Amsterdam, quantes vegades no em va aclaparar, fins i tot en sentit físic, la pregunta: “Per a què? Què pot afegir qualsevol de nosaltres a les immensitats del passat europeu?” Quan Paul Celan es llança al Sena per suïcidar-se, escull el punt exacte celebrat en la gran balada d’Apollinaire, un punt situat sota les finestres de l’habitació en què Tsvetàieva va passar la seua última nit abans de tornar a la desolació i la

Concerts sorpresa
Sovint els millors concerts són aquells que es presenten d’imprevist, aquells que no avisen i, desprevingut, te’ls trobes. Concerts d’aquests, com el d’anit de Joan Miquel Oliver, dels quals tens notícia unes poques hores abans de què comencen, són, tot i les presses per arribar-hi o l’ànsia per aconseguir entrades —o potser per això precisament—, concerts que acabes gaudint de valent i guardant en la memòria. Pensar que unes hores abans t’havies fet la idea de llegir un poc i anar-te’n a dormir prompte, i que, finalment i sense saber massa bé com ni per què, has acabat sopant amb presses, vestint-te d’un vol i corrent cap al lloc del concert. Això é