Cercles
Segurament el cercle va ser el primer element simbòlic de la humanitat, ja que el disc solar presideix la vida al planeta. Quan és produïa una eclipsi s'interpretava com el trencament d'aquesta forma màgica i permanent, la qual augurava les més terribles malvestats. La lluna, més capriciosa, emparada per la foscor, s'ha mostrat com un rellotge basat en els segments d'aquesta forma geomètrica. Per tant, no es d'estranyar la seducció de les carlotes. No només us tempta el vostre cor gormand si no l'atàvica seducció del cercle.

El caviar blanc
Durant aquests dies l'esturió vallesà comença a regalar-nos el seu caviar blanc: les mongetes del ganxet. Ens els espais que ha deixat lliure la personalitat industrial d'aquestes terres i les cicatrius en forma de vies de comunicació que van de Barcelona cap el nord, les beines de les mongeteres s'entesten en recordar-nos la nostra personalitat pagesa.

Posa límits a la percepció
Quan contemples un quadre te'n adones de la importància del límits i de com els nostres ulls agraeixen un marc que centri les nostra percepció, que és dispersa de mena. Fixeu-vos que passa igual amb el negociat d'aquest bloc: el plat seria el marc i l'obra a ser valorada, la preparació alimentària, disposada temptadorament dins els seus límits físics. El màrqueting te ben estudiada aquesta tendència del comportament humà i dóna al packaging el protagonisme que és mereix. La capsa o l'embolcall de qualsevol producte faria el mateix paper que el marc o el plat dels casos anteriors.El post d'avui es doncs una proposta

Simpòsium o el 1r. Repte Culinàri
Tot just fa una setmana es celebrà a Terrassa, a Cals Cuinetes de la pometa, el primer Simpòsium Anarko Culinàri (SAC) sota el títol "Un entrant, un plat principal i unes postres o la creativitat a cegues". 

La deessa de l'obrador
Una deessa amarga i aromàtica va arribar de l'altre banda de l'oceà. Bruna i voluptuosa ha temptat fins hi tot a l'aliment sagrat, el pa, que l'empaita embadalit i cec esperant barrejar-se amb ella. Ella, promiscua, convidà a l'oli i la sal a una comunió pecaminosa que els va atrapar a tots. Desprès arribà al regne de la dolçor i se'l va fer seu. Qui concep un aparador de pastisseria sense la seva presència? a qui no l'ha temptat vestida de plata des del racó del rebost?